jueves, 23 de agosto de 2012

Prostitución en las callles de Barcelona: artículo de Miquel Molina.

Els partidaris de legalitzar la prostitució disposen aquests dies d'un nou argument. Perquè l'evidència que l'Ajuntament de Barcelona és incapaç d'eradicar la compravenda de sexe al carrer malgrat haver endurit la normativa reforça la idea, tan del gust dels regulacionistes, que no es poden posar portes al camp. També poden dir aquests que en plena recessió no es pot esperar que hi hagi prou policia per reprimir aquesta pràctica, i que les lleis que no poden aplicar-se acaben generant frustració entre la ciutadania. O que la prostitució que expulses d'una ciutat acaba traslladant-se a una altra, i d'aquí a una altra...

El que ja ningú no gosarà lamentar de forma explícita -encara que ho pensin molts- és que, tard o d'hora, la política municipal contra la prostitució de carrer acabarà desterrant una imatge que encara està molt associada a certa cultura barcelonina. Reivindicar la Barcelona canalla del barri Xino que van retratar Apollinaire, Genet, Goytisolo, Marsé, Colom -seva és la fotografia adjunta- o el mateix Picasso està cada vegada més mal vist. Per a uns, els de la confraria del qualsevol-dia-ja-no-es-podrà-ni, si s'aconsegueix eradicar la presència de prostituïdors i prostituïdes al carrer, serà un nou exemple de submissió a la tendència d'allò políticament correcte. Per a d'altres, una mostra que el civisme sempre aconsegueix avançar a costa del vandalisme.

I és aquesta la principal aportació del canvi legal, més enllà que es compleixi o no: llançar el senyal que Barcelona no és una ciutat amable amb la prostitució, tot un canvi cultural. Dir-li al turista -no seria sobrer anunciar les noves multes a l'aeroport- que l'oferta de lleure d'aquesta ciutat càlida i sensual no inclou poder comprar sexe en ple carrer a una xarxa mafiosa com qui adquireix un kebab o un mojito a un honrat empresari de l'hostaleria.

Llàstima que, mentre s'incrementen les multes que han de pagar els clients, no s'eliminin del tot les que s'imposen a les prostitutes. Tenint en compte que moltes es prostitueixen per pagar el deute que tenen amb les màfies d'esclavistes, a la pràctica poden acabar sent víctimes d'un doble càstig. A més, cal veure si l'Ajuntament va més enllà i estén als clubs la seva política de persecució a la prostitució. Altrament, sempre es podria pensar que el que molesta als nostres governants no és la compravenda de cossos, sinó que aquesta es faci davant de tots.

A propòsit d'aquestes transaccions, és destacable el punt de vista que exposa l'escriptor Daniel Pennac en una entrevista publicada ahir en aquest diari. Per a Pennac, si bé és inevitable la prostitució "dels estats mentals", mai no s'hauria de considerar una mercaderia el cos humà. Per què? "Perquè si ho considero una mercaderia sexual, a poc a poc, per què limitar-me al sexe?", diu l'escriptor, apuntant al tràfic d'òrgans com el següent pas d'aquest mercadeig.

Al final, la prostitució -i la cultura que l'envolta- és, bàsicament, l'evidència d'un monumental fracàs educatiu.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/encatala/20120822/54340120484/la-prostitucio-com-a-cultura-miquel-molina.html#ixzz24MXdjLWM
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.